Ressenya a Theresa Earenfight, Queenship in medieval Europe, Palgrave Macmillan, 2013

Ressenya a Theresa Earenfight, Queenship in medieval Europe, Palgrave Macmillan, 2013, 356 pp. ISBN 978-0-230-27646-

Crédito, deuda y finanzas de la Casa de la Reina en la Corona de Aragón a finales del siglo XIV. Los capítulos entre la reina Violante de Bar y su tesorero Berenguer de Cortilles

A finales del siglo XIV la tesorería de la reina Violante de Bar padecía de un fuerte endeudamiento que imposibilitaba prácticamente cualquier pago, por lo que se decidió cambiar la dirección de la gestión económica de la Casa de la reina. En el presente artículo analizaremos las estrategias para solu-cionar el problema del endeudamiento, mediante la edición y el análisis de los excepcionales capítulos y memoriales firmados por la reina Violante y su nuevo tesorero, Berenguer de Cortilles, uno de sus mayores acreedores privados

Reginalitat baixmedieval. La significació política, econòmica i cerimonial de la reina consort a la Corona d’Aragó durant els segles XIV i XV

Tradicionalment, s'ha entés que les dones de l'elit medieval no havien tingut cap tipus de significació social, política ni econòmica. La societat medieval havia desenvolupat un sostre que no seria de vidre sinó de ferro que abans de doblegar-se permetent l’accés de les dones a les esferes de poder, es trencaria. Segons aquesta imatge, la participació de les dones en situacions com la pràctica política es limitava a uns pocs casos que semblaven ser l’excepció que confirmava que les dones no havien tingut mai accés al poder. Cadascun d’aquests casos puntuals havia d’entendre’s com una excepcionalitat, una rara avis que havia sobrevolat el panorama polític i havia aconseguit poder per les seues característiques purament personals, com podia ser tenir un caràcter i temperament únic i singular. Però la gran quantitat de casos excepcionals començaren a ser vistos en conjunt, entenent que no es tractava d’una excepció sinó de la regla que hauria definit el paper de les dones de l’elit. Seria a partir de la dècada dels vuitanta quant la reginalitat o Queenship enlairà com a disciplina d’estudi entre els investigadors anglosaxons i poc a poc ramificà en la resta del món acadèmic en diferents temàtiques d’anàlisi, com l’afirmació del poder de les dones de la reialesa i els diferents mecanismes o instruments emprats per expressar-lo i exhibir-lo, així com la importància de la Casa i el seu personal i, en els darrers temps, el patrimoni assignat a aquesta. Amb aquesta tesi doctoral hem pogut comprovar com durant la baixa edat mitjana, la reina consort tingué una rellevància inqüestionable tant l’esfera política, cerimonial, així com en la gestió dels recursos econòmics. L’evolució del paper de la reina consort fou una expressió o manifestació de la pròpia evolució que experimentà la institució monàrquica en al llarg d’aquestes dues centúries. Per aquest motiu, el present treball explica la significació de la reina consort i la progressió del seu paper institucional al llarg dels segles XIV i XV en tres camps o aspectes diferents. En el primer bloc s’exposa el model de reina que les diferents consorts hagueren d’encarnar per representar i manifestar la dignitat reginal, és a dir, les característiques i atribucions ideals assignades a través dels distints marcs referencials ideals i patrons de conducta. El segon bloc analitza la intervenció de la reina en l’àmbit polític de manera institucionalitzada, amb l’estudi de cinc reines que exerciren com a lloctinents dels seus esposos, concretament, Elionor de Sicília, Violant de Bar, Maria de Luna, Maria de Castella i Joana Enríquez. En aquest mateix capítol, es procura explicar els límits de l’agència personal de la reina en les seues actuacions com a lloctinents usufructuàries del poder delegat del monarca. La relació entre els dos actors de la parella règia, la seua comunicació i les urgències de la conjuntura són analitzats en cada cas per entendre la capacitat pròpia de cadascuna d’aquestes reines. Finalment, el tercer bloc exposa els recursos econòmics dels quals disposaren les reines consorts analitzant l’evolució de la Cambra de la reina des de 1338 fins 1468 i, en segon lloc, les finances de les reines Elionor de Sicília, Sibil·la de Fortià, Violant de Bar, Maria de Luna i Maria de Castella, per entendre els patrons i les tendències de la gestió econòmica reginal. Amb aquest plantejament es pretén entendre la significació simbòlica, política i econòmica de la reina als segles XIV i XV.As an integral part of monarchy, the medieval queen had an unquestioning political, ceremonial and economic importance. The evolution of the queen’s role is an expression and manifestation of the evolution experienced by the monarchy during the Late Middle Ages. For this reason, this dissertation explains the significance of the consort queen and the evolution of her institutional role throughout the fourteenth and fifteenth centuries in three different aspects. The first chapter describes the ideal characteristics and attributes assigned to the queen or, in other words, all those ideal referential frameworks and patterns of behaviour that the queen must fulfil to represent the monarchical dignity. The second chapter analyses the queen’s intervention in the political arena. For this propose, we had studied five queens consorts who acted as lieutenants of their husbands. This same chapter explains the limits of the queen’s agency in her performance as delegated of the monarch. To understand the capacity of each one of the, it is explained the relationship between the two partners of the royal couple, their communication and the different political emergencies. Finally, the third chapter presents the economic resources available to the Late Medieval queens of the Crown of Aragon, analysing the evolution of the Queen’s Chamber from 1338 to 1468. This chapter also explains the finances of the Queen Elionor of Sicily, Sibil·la de Fortià, Violant de Bar, Maria de Luna and Maria of Castile, to understand the fundamental trends of the queen economic management. With this dissertation we try to understand the symbolic, political and economic significance of the queen in the Crown of Aragon during the 14th and 15th centuries

Chapter Measuring economic inequality in Southern Europe: the Iberian Peninsula in the 14th-17th centuries

This work explores the inequality of wealth in Spain during the late Middle Ages from six cities located in the kingdoms of Castile (Seville) and the Crown of Aragon (Barcelona, Valencia, Mallorca, Castelló and Valls), through tax sources that inform about the wealth of each taxpayer. These records provide very precise data on the wealth distribution that allow us to study inequality in an aggregate manner for the same city and, at the same time, perform sectoral analyses according to gender, different socio-professio¬nal groups and urban districts

Approaching Economic Inequality through Late Medieval Tax Records: Valls (1378), Sevile (1384) and Palma (1478)

Wealth inequality in pre-industrial societies is a newly reinvigorated topic in economic history. Late medieval historians, particularly those of Iberia, face the challenge to catch up with their early modern counterparts. This proves completely possible due to the existence of analytic methods already developed in economics, as well as tax sources based on patrimony estimates of tax-payers. With the aim of addressing such a topic, this essay analyses three cases coming from various late medieval Iberian populations: Valls (1378), Seville (1384) and Palma (1478). In the case of Valls and Sevile the evidence has been based on transcriptions of available material, while for Palma we have studied a original unpublised record. Part one poses the limits and possibilities of the usage of these sources for the study of inequality in the late medieval context. Part two explains the foundations of our methodology, which relies on the calculation of Gini coefficients and deciles-based wealth distribution, as applied to these sources. Finally, part three shows provisional evidence from the viewpoint of inequality between occupational groups, rural and urban populations and, in the end, men and women.El interés por la desigualdad en la riqueza entre las sociedades preindustriales se ha reavivado con fuerza en la historia económica. Los historiadores consagrados al período bajomedieval, y más concretamente de la Península ibérica, tienen por delante el reto de ponerse a la altura de sus compañeros modernistas. Algo posible gracias a la existencia de métodos de análisis ya desarrollados en la disciplina económica, y de fuentes fiscales basadas en una estimación del patrimonio de los contribuyentes. Con el fin de aproximar el tema, este trabajo analiza tres casos concretos, procedentes de diversas poblaciones peninsulares bajomedievales: Valls (1378), Sevilla (1384) y Palma (1478). En el caso de Valls y Sevilla, se ha recurrido a transcripciones o material ya publicado, mientras que para el caso de Palma se ha estudiado un registro original inédito. La primera parte plantea los límites y posibilidades del uso de estas fuentes para el estudio de la desigualdad en el contexto bajomedieval. La segunda explica los fundamentos de nuestra metodología, basada en el cálculo de coeficientes de Gini y el análisis de la distribución de la riqueza por deciles, aplicada a esta fuente concreta. La tercera y última parte muestra algunos resultados provisionales, fundamentalmente, desde la perspectiva de las desigualdades entre grupos sociales, entre poblaciones rurales y urbanas y, finalmente, entre hombres y mujeres

"Del qual tenim loch": Leonor de Sicilia y el origen de la lugartenencia femenina en la Corona de Aragón.

Durante la Baja Edad Media algunas reinas consortes de la Corona de Aragón ejercieron la Lugartenencia real, un cargo gubernamental por el cual ocupaban la posición propia de su marido, convirtiéndose en su alter ego. En el presente artículo pretendemos esclarecer los detalles de la primera Lugartenencia ejercida por una reina en la Corona de Aragón, dilucidar los motivos de su elección y la importancia que tendría para los posteriores monarcas.During the Late Middle Ages some queens consort of the Crown of Aragon were designated as lieutenants. Lieutenancy was a governmental office in which the king delegated all his power during a period of absence. In the present article we intend to clarify the details of the first Lieutenancy exercised by a queen in the Crown of Aragon and to explain the reasons for her election and its importance for the following monarchs.Durante o final da Idade Média algumas rainhas consortes da Coroa de Aragão foram designadas como lugartenientes. A Tenência era um cargo governamental em que o rei delegou todo seu poder durante um período de ausência. No presente artigo pretendemos esclarecer os pormenores da primeira tenência exercida por uma rainha na Coroa de Aragão e explicar as razões da sua eleição ea importância para os monarcas posteriores

Surrounding the Future Queen of the Crown of Aragon: Violant of Bar’s Household as Duchess of Girona (1384–1386)

This paper analyses Violant’s household as Duchess of Girona from 1384 to 1386. This period is fundamental as it will allow us to understand her entourage after the fiasco of the General Parliaments of Monzón (1382-1384) until the previous months to ascend to the throne as Queen Consort of Aragon. The paper presents the sources available, the events of the General Parliaments, the composition of Violant’s household, and an approximation of its maintenance cost

Reginae Iberia: El poder regio femenino en los reinos medievales peninsulares (Universidade de Santiago de Compostela, 2015)

It is clear that these Reginae Iberiae were not merely decorative figures but rather, whilst still fulfilling their expected role in medieval society, were able to build around them networks and forms of social and political participation, which led to them having a notable impact on the biological, social and political reproduction of the dynasties that reigned the Christian kingdoms of the Medieval Iberian Peninsula